Els desastres naturals són esdeveniments que poden canviar vides en qüestió de minuts. A mesura que el canvi climàtic augmenta la freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics extrems, esdevé cada vegada més important comprendre la dimensió psicològica dels desastres naturals.
Terratrèmols, inundacions, huracans, incendis, tsunamis o volcans no només deixen al seu pas destrucció material, sinó que també poden provocar pèrdues humanes i ferides emocionals profundes i duradores. Aquests esdeveniments traumàtics ens recorden la importància de comprendre i abordar l’impacte psicològic que els desastres naturals tenen en les persones.
Però, què fa que aquests fenòmens naturals es converteixin en experiències traumàtiques per a moltes persones? Les recents inundacions a València, que han deixat més de 200 morts i nombrosos desapareguts, ens ofereixen un trist exemple d’aquesta realitat…
En aquest post, explorarem els factors que fan que un desastre natural com les inundacions de València sigui viscut com a traumàtic, i com la idea que es podia haver evitat pot intensificar aquest trauma. A més, analitzarem estratègies efectives per prevenir i mitigar el trauma en les persones afectades per aquests esdeveniments devastadors.
Com afecta als principals protagonistes?
Aquest desastre que ha assolat part de la província de València ens han deixat una profunda empremta en la ment de tots els que veiem les imatges per la televisió, però per als seus habitants és un fet devastador a tots els nivells que poguem imaginar, des dels més bàsics (com ara cobrir necessitats bàsiques) fins als més profunds (com per exemple, perdre la sensació de seguretat més bàsica).
Els desastres naturals no només causen danys materials, sinó que també deixen una estela de por, incertesa i pèrdua que pot tenir conseqüències psicològiques duradores. Es podria entendre això com les ones quan llences una pedra enmig d’un basal: les ones s’estenen cap a totes bandes i ocupen tot l’espai. Entendre aquests efectes és crucial per proporcionar el suport adequat a les víctimes i ajudar-les en el seu procés de recuperació emocional.
S’espera que totes les persones que hi estan treballant de forma professional hagin estat apropiadament formades, comptin amb experiència en aquests fets i tinguin els canals apropiats per a tenir cura de la seva salut mental.
Però no és així per als voluntaris. Les persones voluntàries que hi estan treballant també estan molt exposades a situacions emocionals d’alta intensitat, fins i tot traumàtiques i hauran d’estar atentes als signes de trauma que puguin desenvolupar. És important que en puguin parlar, que es puguin cuidar i no esgotar-se assumint més feina de la que poden realitzar, que tinguin espai per a realitzar activitats plaents lliures de l’experiència viscuda que els ajudi a recarregar les energies positives. Cuidar-se és necessari per a poder donar el millor d’un mateix.
Què fa que un desastre natural sigui viscut com a traumàtic?
Hi ha diversos factors que poden fer que un desastre natural sigui viscut com a traumàtic:
1. Amenaça a la vida o integritat física:
– Quan el desastre posa en perill directe la vida de la persona o dels seus éssers estimats.
– Lesions físiques o ferides greus patides durant el desastre.
2. Pèrdues significatives:
– Mort de familiars o amics propers.
– Destrucció de la llar o pèrdua de béns materials importants.
– Desplaçament forçós o evacuació del lloc de residència habitual.
3. Sensació d’impotència i pèrdua de control:
– Incapacitat per protegir-se a un mateix o als altres.
– Sentiment d’estar a mercè de forces incontrolables de la natura.
4. Exposició a escenes impactants:
– Presenciar morts, ferits greus o destrucció massiva.
– Exposició a sons, olors o imatges pertorbadores durant o després del desastre.
5. Disrupció de la vida quotidiana:
– Alteració prolongada de les rutines diàries i l’entorn habitual.
– Pèrdua de la feina o mitjans de subsistència.
6. Aïllament i manca de suport social:
– Separació dels éssers estimats o de la xarxa de suport habitual.
– Dificultat per accedir a ajuda o recursos bàsics.
7. Vulnerabilitat prèvia:
– Experiències traumàtiques anteriors que poden reactivar-se.
– Condicions de salut mental preexistents que poden agreujar-se.
8. Magnitud i durada de l’esdeveniment:
– Desastres de gran escala o que es prolonguen en el temps.
– Successió de múltiples esdeveniments traumàtics en poc temps.
9. Incertesa sobre el futur:
– Por a que el desastre es repeteixi.
– Preocupació per les conseqüències a llarg termini: recuperar la llar, el lloc de feina, l’escola…
10. Factors culturals i de significat:
– Interpretació de l’esdeveniment com a càstig o injustícia.
– Pèrdua de llocs o elements amb fort valor simbòlic o cultural.
És important recordar que la vivència traumàtica és subjectiva i pot variar entre individus exposats al mateix esdeveniment. L’atenció psicosocial després d’un desastre ha de tenir en compte aquests factors per proporcionar un suport adequat als afectats.
Impacte psicològic de la possibilitat que es podia haver evitat
Vull aturar-me una mica més en aquesta característica, ja que en alguns casos marca la diferència. En el cas dels aiguats de València, la idea que es va avisar tard, que no es va fer prou cas dels serveis meteorològics i que els governs no estan aportant l’ajuda necessària plana en tots els àmbits i influeix en la vivència del trauma.
La possibilitat que un desastre natural es pogués haver evitat pot tenir un impacte significatiu en la vivència traumàtica de les persones afectades:
1. Augment de la ira i la frustració:
– Les persones poden sentir ràbia cap a les autoritats o institucions que consideren responsables de no haver pres mesures preventives adequades.
– Aquesta ira pot dificultar el procés de recuperació emocional i la capacitat d’acceptar la situació.
2. Sentiment de culpa:
– Algunes persones poden experimentar culpa per no haver fet més per prevenir o mitigar els efectes del desastre.
– Aquest sentiment pot manifestar-se en pensaments recurrents sobre “què hagués passat si…”.
3. Pèrdua de confiança en les institucions:
– Pot sorgir un sentiment de desconfiança cap a les autoritats i els sistemes de prevenció i resposta a emergències.
– Això pot generar ansietat addicional davant futures amenaces naturals.
4. Intensificació del trauma:
– La creença que el desastre es podia evitar pot agreujar l’impacte psicològic, fent que l’experiència es visqui com més injusta i difícil d’acceptar.
5. Dificultats en el procés de dol:
– Pot complicar l’acceptació de les pèrdues, ja que s’afegeix el component de “innecessàries” o “evitables”.
6. Augment de l’ansietat i por al futur:
– Pot generar una major preocupació sobre la possibilitat de futurs desastres i la capacitat de prevenir-los.
7. Necessitat de buscar culpables:
– Pot portar a una obsessió per trobar responsables, dificultant la focalització en la recuperació i la reconstrucció.
8. Impacte en la cohesió social:
– Pot generar divisions en la comunitat entre aquells que culpen a certs sectors i els que no.
9. Dificultat per trobar sentit:
– Pot complicar el procés de trobar un significat o aprenentatge en l’experiència viscuda.
10. Augment de l’estrès post-traumàtic:
– Tots aquests factors poden contribuir a un major risc de desenvolupar trastorn d’estrès post-traumàtic o altres problemes de salut mental.
És important que les intervencions psicosocials post-desastre tinguin en compte aquests aspectes, oferint espais per expressar i processar aquests sentiments, al mateix temps que es treballa en la reconstrucció de la confiança i en l’enfocament cap a accions constructives de cara al futur.
Com podem prevenir el trauma en les persones que han viscut un desastre natural?
Per prevenir o minimitzar el trauma en les persones que han viscut un desastre natural, podem prendre diverses mesures:
1. Proporcionar informació clara i oportuna:
– Oferir informació precisa sobre la situació i els recursos disponibles.
– Evitar rumors i especulacions que puguin augmentar l’ansietat.
2. Garantir la seguretat física i emocional:
– Assegurar que les necessitats bàsiques estiguin cobertes (aliments, aigua, refugi).
– Crear espais segurs on les persones puguin sentir-se protegides.
3. Fomentar la connexió social:
– Facilitar la reunificació familiar el més aviat possible.
– Promoure el suport mutu entre els afectats i la comunitat.
4. Oferir primers auxilis psicològics:
– Proporcionar suport emocional immediat per part de professionals capacitats.
– Ensenyar tècniques bàsiques de gestió de l’estrès.
5. Restablir rutines:
– Ajudar a recuperar una sensació de normalitat el més aviat possible.
– Fomentar la participació en activitats quotidianes i significatives.
6. Promoure l’expressió emocional:
– Crear espais segurs on les persones puguin compartir les seves experiències i sentiments.
– Normalitzar les reaccions emocionals davant del desastre.
7. Empoderar les persones afectades:
– Involucrar-les en les tasques de recuperació i reconstrucció.
– Fomentar la presa de decisions i el control sobre la seva situació.
8. Identificar i atendre grups vulnerables:
– Prestar especial atenció a nens, gent gran i persones amb condicions de salut mental prèvies.
9. Proporcionar educació sobre trauma:
– Informar sobre les reaccions normals davant d’un desastre i quan buscar ajuda professional.
10. Establir sistemes de detecció i derivació:
– Implementar mecanismes per identificar persones en risc de desenvolupar trastorns més greus.
– Assegurar l’accés a serveis de salut mental especialitzats quan sigui necessari.
11. Fomentar la resiliència comunitària:
– Enfortir els llaços comunitaris i les xarxes de suport local.
– Promoure activitats que fomentin la cohesió social i la solidaritat.
12. Cuidar dels cuidadors:
– Proporcionar suport i recursos als professionals i voluntaris que atenen els afectats.
13. Planificar a llarg termini:
– Desenvolupar programes de suport psicosocial que s’estenguin més enllà de la fase d’emergència immediata.
Aquestes mesures, implementades de manera coordinada i adaptades al context cultural i social específic, poden ajudar significativament a prevenir el desenvolupament de trauma a llarg termini en les persones afectades per desastres naturals.
Referències:
https://www.ivanesalud.com/trastorno-de-estres-postraumatico-en-catastrofes-naturales
https://www.ptsd.va.gov/spanish/understand/types/disaster_help_sp.asp
https://store.samhsa.gov/sites/default/files/sma13-4775spanish.pdf
https://www.apa.org/topics/disasters-response/consejos-desastres
https://emergency.cdc.gov/es/coping/index.asp
https://medlineplus.gov/spanish/posttraumaticstressdisorder.html
https://www.scielo.cl/pdf/revpsicol/v29n1/0719-0581-revpsicol-29-1-00042.pdf