Si és un acte natural,…
Si és el que espera el nadó en néixer…
Si només que té beneficis per a la mare i el nadó…
Si és tan còmode i senzill…
Si és tan econòmic…
per què el 60% de les mares no segueix després dels tres primers mesos?
Unes quantes dades:
- més del 80% de les embarassades volen donar el pit.
- Més del 80% ho fa, però als tres mesos només continua un 30%…
- Als 6 mesos només dóna pit un 14%…
- Quin és el percentatge a l’any? I als 2 anys?
En una enquesta que vaig realitzar l’estiu del 2015 via Google i sobre la població de Terrassa i rodalies, els resultats van ser els següents:
- El 14,3% no va fer alletament matern. Per tant, el 85,7% ho prova.
- Pràcticament un 20% abandona en els primers 3 mesos.
- Un 26% no arriba als 6 mesos.
- Tanmateix, només un 9,8% afirma seguir després de l’any.
La OMS recomana que l’alletament matern sigui l’aliment exclusiu dels nadons els 6 primers mesos de vida, i que continuï complementant-se amb altres aliments almenys fins els dos anys de vida. A partir d’aquí, fins que mare i fill vulguin.
Si no has estat mare encara, pregunta’t:
- T’has plantejat com alimentaràs el teu fill quan neixi?
- Què significa i què implica donar pit per a tu?
- Penses que et sentiràs recolzada pel teu entorn?
- Saps com es fa? Hi ha dones al teu voltant que han donat pit i tu ho has pogut veure?
Els motius més comuns que aboquen al fracàs moltes lactàncies són:
- la manca de referents: arribem a la maternitat sense gaire experiència amb nadons i sense haver vist mamar. Per a nosaltres, alletar no és instintiu, ens cal aprendre. Afortunadament, per als nadons sí que és un acte instintiu i ho saben fer, sempre i quan confiem en les seves capacitats i no hi interferim…
- la cultura del biberó en el nostre entorn: les campanyes publicitàries de llet artificial han fet creure molta gent que són iguals o millor que la llet materna. La llet materna és un teixit viu que res té a veure amb la llet artificial. És al nostre abast en cas que la lactància materna no sigui possible, però la llet materna hauria de ser la primera opció.
- Societat patriarcal i hipersexualitzada: el pit de la dona és per sobre de tot l’òrgan que permet alletar, però es veu com una provocació que una dona alleti en públic. És lògic que moltes dones haguem sentit cert pudor a l’hora de donar el pit en públic, quan de fet el que fem és alimentar el nostre fill. Ni més ni menys.
- protocols hospitalaris desfasats: avui dia encara hi ha protocols d’atenció al part que dificulten l’inici de la lactància, no respectant la primera hora del nadó.
- professionals sanitaris desinformats: sovint els propis professionals en què confiem tenen una ínfima formació en lactància, basada en creences i mites i no en l’evidència científica. Tanmateix, sóc conscient que molts i moltes professionals de l’àmbit sanitari estan fent un gran esforç per formar-se i és d’agraïr, ja que són els primers a qui recorrem per a solucionar les dificultats. Una intervenció deficient pot fer malbé una lactància en qüestió de dies.
Tots aquests motius no els trobem de forma aïllada sinó que interfereixen conjuntament en la decisió de la mare de donar o no pit al nadó. Perquè donar pit és una decisió. Una decisió que pot néixer de l’evidència d’haver vist les amigues donar pit, d’haver vist els animals propers alletar les seves cries, del sentiment maternal de voler ser la principal protectora del nadó i saber que el que ell necessita és la seva mare.
Quan es decideix no donar pit
No és objecte d’aquest text jutjar ningú. Cadascú pren les seves decisions en funció de la informació que té, la seva situació, les expectatives, les seves necessitats i les seves pors. Tanmateix, sovint es pren la decisió de no alletar per manca d’informació, excés de mites i desinformació. La qüestió important aquí, des del meu punt de vista, és prendre la decisió sense tenir en compte al major interessat: el nadó.
La decisió de no donar mai pit o de deixar de donar-lo pot venir de tenir assimilats una sèrie de mites al voltant de la lactància que pertanyen a la cultura del biberó (com “em cauran els pits”), una necessitat de ser independent i no voler que algú ens necessiti 24 hores al dia, de continuar sent la dona activa i treballadora de sempre i que els altres esperen que no canviï, etc. I és que adaptar-se a la maternitat pot ser difícil…
També poden existir altres motius de força major que fan que una dona es vegi obligada a deixar d’alletar, però ho hagués fet de gust en una altra situació, com els passa per exemple a moltes dones autònomes. La manca de suport de l’entorn (parella, família, amics, feina) fan la resta. La legislació no protegeix gaire la maternitat, menys la lactància.
Altres motius tenen les seves arrels en el fons de la nostra ànima i fan que el fet de pensar en un nen al nostre pit ens produeixi un malestar inexplicable.
L’abandonament de la lactància
Finalment, també ens podem trobar una sèrie de problemes que ens fan inviable la lactància per més que ho desitgem. I és que ens podem trobar que la lactància faci mal en el cos i en l’ànima. Perquè hi ha mares que ho desitgen ferventment, que ho proven tot, però que finalment abandonen rendides… A aquestes mares els diré que tenen tota la nostra admiració, que són unes valentes que ho han lluitat, però que el primer que necessita el nadó és que la mare estigui bé: tot el descansada que pugui de cos però també de ment, serena i oberta a l’aprenentatge. Sana en tots els aspectes. Potser després podrem recuperar la lactància amb relactació, o potser no, però això ja és una altra història.
I què podem fer?
La lactància materna ha de ser plaent per mare i fill. És cert que fins que arriba a ser plaent poden passar una sèrie de vicissituds a superar que poden ser més o menys molestes, però el normal és que tot vagi bé. Quan no és així, cal buscar ajuda per solucionar els problemes i/o canviar el xip perquè pot ser que hi estiguin interferint els motius als quals feia referència abans.
Malgrat tot, hi ha moltes coses que tú pots fer des de l’embaràs per facilitar que l’alletament del teu nadó sigui plaent i funcioni bé, com la natura ha establert que ha de ser.
Una d’elles és informar-te bé sobre el funcionament de la lactància. Això implica molt més que llegir algun bon llibre sobre lactància. Per això, tens a la teva disposició el Curs “Prepara la vostra lactància materna”, que pots realitzar online o presencial (consultar dates). Tens tota la informació en el link.
PD: La lactància pot anar bé o pot acabar ben aviat, si hi ha entrebancs. Sovint aquests es poden evitar o tractar. Val molt la pena informar-se bé i anar ben preparada, paraula!
Informa’t ara sobre el NOU CURS DE PREPARACIÓ A LA LACTÀNCIA MATERNA i empodera’t. Pots fer molt per a que la vostra lactància tingui èxit!
A més, MaternArt està a la vostra disposició per a ajudar-vos amb els entrebancs que puguin sorgir durant tota l’etapa, des del principi fins al final, també i sobretot a nivell psicològic. Podem visitar-vos a l’hospital en el postpart o a casa, si ho necessiteu. Consulteu sense compromís!
Bibliografia recomanada:
- Padró, A. (2017). Somos la leche. Dudas, consejos y falsos mitos sobre la lactancia. Barcelona: Grijalbo.
- González, C. (2009) Un regalo para toda la vida. Guía de la lactancia materna. Madrid: Ediciones Planeta.
- Olza, I. (2013) Lactivista. Santa Cruz de Tenerife: Ob Stare
- Ministerio de Sanidad y consumo (2007) Estrategia de atención al parto normal en el Sistema Nacional de Salud. En http://www.mscbs.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/atencionParto.htm
- Kitzinger, S. (1989). Cómo amamantar a tu bebé. Madrid: McGraw Hill.