Les vacances de setmana santa han passat ben ràpid. Tenia la intenció d’escriure una ressenya per publicar-la abans de Sant Jordi però, per variar, els plans mai surten com una espera… el senyor Murphy ha vingut a passar les vacances a casa i entre malalties, posar una mica d’ordre a la nostra llar, escampar una miiica la boira per mantenir la nostra salut mental i la vida social, no ha quedat gaire temps per tenir enllestida la ressenya. Però no passa res; arribem on arribem i a poc a poc es poden anar fent les coses.

Així que si no sabies ben bé quin llibre sobre part comprar de l’oferta actual i has preferit esperar, aquí tens la meva recomanació: «PARIR» de Ibone Olza, editat per Ediciones B.

Aquest llibre, juntament amb «La Nueva Revolución del Nacimiento» de Isabel Fernández del Castillo, els considero imprescindibles i unes veritables «bíblies» en relació a l’embaràs i el part. Aquí trobaràs tot allò que, malauradament, no s’explica en la majoria de cursos de preparació al part. Aquí hi trobaràs veritats punyents però necessàries per enfrontar-te al repte del part amb consciència i apoderament. Aquí hi trobaràs els coneixements necessaris per a determinar si la informació que t’està arribant del teu entorn és fiable o no i prendre les decisions oportunes. I, finalment, aquí hi trobaràs més motius per fer el teu pla de part de forma conscient.

L’autora

Ibone Olza és metge psiquiatra, mare i activista en majúscules. També treballa com a professora universitària a la Universidad de Alcalá, dirigeix el programa de formació a l’Institut Europeu de Salud Mental Perinatal, és tècnica externa de l’oficina del Defensor del Pueblo i cofundadora de l’associació «El Parto es Nuestro».

Ibone Olza i Isabel Fernández del Castillo són les directores del Instituto Europeo de Salud Mental Perinatal. Les alumnes de les primeres edicions hem estat testimonis del naixement d’aquest llibre, ja que recull una part significativa del que hem pogut aprendre de la mà de Ibone i Isabel.

Ibone és per mi la persona que em va obrir les portes a la psicologia perinatal. Sento una gran admiració i gratitud cap a ella. Vaig fer la primera classe del curs que ofertaven i vaig quedar totalment al·lucinada: «Com és que tot això no ens ho expliquen a les dones embarassades? És possible que els sanitaris que em van atendre amb tres anys de diferència entre part i part no sabessin tot això?» Vaig saber que volia dedicar-me a acompanyar la maternitat des d’un nou punt de vista.

PARIR, EL PODER DEL PART

Ibone fa una declaració d’intencions que resumeix l’objectiu del llibre:

«Esta es mi propuesta: comprender el parto desde la psicología y las neurociencias. (…) Si observamos con calma todo lo que sucede durante el parto en el cerebro de la madre y en el del bebé, las piezas encajan mucho mejor que si solo nos quedamos en la mirada más tradicional y reduccionista de la obstetricia sobre la pelvis de la madre o el canal del parto».

Olza, I. (2017) PARIR. El poder del parto. Barcelona: Ediciones B

Per tant, el part és molt més que el pas del nadó de l’úter matern a través del canal del part al medi aeri… Una intrincada i delicada dansa neurohormonal dirigeix el procés i qualsevol interferència li afecta.

En el llibre, Ibone Olza ens parla de l’experiència més intensa i vital per la que pot passar una dona i analitza el que pensem del part, el que sabem del part, el que ha suposat històricament i el seu significat en el nostre imaginari col·lectiu. No es tracta pas d’un manual mèdic, sinó que la seva lectura està a l’abast de tothom. Tanmateix, tots els seus arguments es troben recolzats per estudis convenientment citats i molts d’ells a l’abast d’un clic.

Què hi trobaràs

Per començar, el pròleg és una joia escrita ni més ni menys per Icíar Bollaín, actriu, directora i escriptora espanyola i membre de l’associació «El Parto es Nuestro». Després de les seves experiències amb la maternitat, Icíar Bollaín va dirigir el curt «Por tu bien» en el que expressava la indefensió que vivim moltes dones al paritori.

En el pròleg, que et recomano que no et saltis, dóna testimoni propi del que se sent quan l’atenció rebuda no acompanya apropiadament, des del respecte, no cuida, no té cura de la dona de part ni del nadó que ha de néixer.

El pròleg és brillant; una perfecta introducció al llibre des de les seves pròpies vivències que poden ser semblants a la teva o a la meva. I va més enllà, perquè posa en evidència que darrera de l’atenció al part actual hi ha una qüestió de gènere: «Las mujeres han ido ganando un lugar en la sociedad a fuerza de luchar. Primero fue el voto, (…) después hubo que salir de la casa (…) y entrar en el mundo laboral. (…) Aunque parezca absurdo, el parto en nuestro país es, por diferentes razones, un espacio más a conquistar. Porque su excesiva medicalización ha hecho que, contra toda lógica, en muchas ocasiones no nos dejen a las mujeres estar en él más que pasivamente».

En el primer capítol, Ibone exposa el significat social del part i fa un viatge a través de la neurobiologia que entra en acció en el part: «Lo más fascinante del parto (…) es que cuando nos ponemos a observar desde la neurobiología cómo es el escenario neuroquímico del cerebro en el parto todo lo que nos encontramos son hormonas del amor a raudales que promueven el placer y el bienestar inmediatamente.»

El segon capítol se centra en l’experiència del part pròpiament dita: es parla del paper importantíssim de l’oxitocina (ENDÒGENA, la pròpia, la que segrega el teu cervell) i com és l’experiència psíquica d’estar de part, així com el peculiar estat alterat de la consciència, anomenat «planeta part»: «Una genuina alteración del estado de conciencia. Estar de parto es una manera diferente de estar en la realidad, de percibir el mundo, de sentir los estímulos sensoriales, de vivir el paso del tiempo» (de Ana Castillo, citat a «Parir»)

Tal i com explica Ibone, la preparació al part actual omet aquesta dimensió psicològica i espiritual del part, a no ser que tinguis la gran sort de que et toqui una llevadora ben actualitzada, respectuosa i conscient disposada a acompanyar-te de debò en el teu viatge i un protocol hospitalari que acompanyi. «Conocer y respetar ese necesario estado alterado de conciencia que refleja todo lo que está aconteciendo en el cerebro de la madre y en su cuerpo (…) es lo primordial por donde debería comenzar la atención.»

En el tercer capítol l’autora s’endisa en el concepte de néixer i del que significa aquesta experiència per al nadó: Què percep el nadó? Sent estrès? Pateix? Què espera trobar en néixer? Aspectes com el vincle, el trauma del naixement i les característiques dels naixement per cesària formen part d’aquest capítol.

El quart capítol, «Parida», exposa les característiques de la vivència del part en la nostra societat hipermedicalitzada. Per què moltes dones ens sentim defraudades després dels nostres parts? Per què això s’ha tornat habitual, i pitjor, NORMAL?!?!

El part traumàtic existeix i cal anomenar-lo per respecte a les dones que l’han patit, per deixar de banalitzar-lo i per poder denunciar que tenir un part traumàtic ni és normal, ni és lícit. Un part excessivament intervingut sense motius que ho justifiquin deixa seqüel·les que poden no ser visibles en un primer moment. Que sigui comú no vol dir que sigui desitjable ni que hagi de ser així. Cal canviar el punt de vista sobre la idea que tenim del part i del suposat peatge que pertoca pagar.

«S’estima que entre un 1’5% i un 6% de les dones presenten un trastorn d’estrès postraumàtic (TEPT) durant el postpart. (…) Però en general s’estima que un 35% de les dones presenten algun grau de TEPT»: una de cada tres dones que han parit ha patit simptomatologia de TEPT… Pot considerar-se epidèmia o encara no?

Així doncs, què cal per parir bé?

«Para parir bien se necesita lo mismo que para hacer el amor bien: intimidad, confianza, sentirse segura, respetada… Como ya hemos descrito, son las mismas hormonas las que dirigen el acto sexual y el parto, se liberan de la misma manera.» Com? Molestant el mínim, desactivant el neocòrtex, amb suport continu de la mà d’una llevadora amb qui tinguis confiança… Però què difícil és això.

De fet, Olza posa també en evidència que molts professionals sanitaris necessiten suport psicològic i acompanyament perquè «pueden estar igual de traumatizados por la forma de trabajo deshumanizada. Pueden sentirse impotentes e incapaces de intervenir para evitar el trauma.»

Per finalitzar, Ibone exposa en l’últim capítol consells o suggeriments per a poder decidir on parir, amb qui o com apropar-se a un part més plaent.

Epíleg

Ibone compleix en escreix el seu propòsit: després de llegir el llibre queda clar que el part és un esdeveniment fisiològic dirigit per neurohormones, dirigit des del cervell i que s’han de mantenir unes mínimes condicions per a augmentar les possibilitats de què es desenvolupi de la millor manera possible.

És evident que les intervencions salven vides, ningú diu el contrari. La qüestió és que s’han de fer servir quan són realment necessàries, que el part no és una malaltia ni les dones som imperfectes i per tant el part s’ha d’acompanyar i atendre però no és un procés tan altament perillós com ens han fet creure.

I acabo amb unes paraules clau que serveixen tant pel part com per a la resta de moments difícils de la nostra vida:

«el dolor siempre viene y va, viene cuando nos resistimos a aceptar el cambio, cuando nos da miedo crecer y cambiar. Como con las contracciones del parto, peleamos el dolor y entonces aún duele más, y cuando ya sentimos que no podemos más nos rendimos, nos abandonamos… y entonces, oh, sorpresa, el dolor ya no está.»

Et deixo el curt de Icíar Bollaín «Por tu bien»: https://youtu.be/rxpVqK8oNi0