L’arribada d’un nadó prematur pot capgirar completament la vida d’una família. La prematuritat converteix de sobte aquell moment tan esperat en una muntanya russa d’emocions i incerteses. Si ets mare o pare d’un petit prematur, segurament t’identifiques amb aquesta sensació.
Els bebès prematurs són aquells que neixen abans de les 37 setmanes de gestació. Segons les estadísques, a Espanya neixen uns 30.000 nadons prematurs cada any. Darrere d’aquesta xifra hi ha milers de famílies que s’enfronten a una situació inesperada i sovint altament estressant.
La prematuritat no només afecta la salut del nadó, sinó que també té un gran impacte psicològic en els pares i mares. L’estrès, l’ansietat i fins i tot la depressió són reaccions habituals davant d’aquesta situació. És normal sentir-se aclaparat i tenir por pel futur del teu fill.
A més, estudis recents han demostrat que els pares de nadons prematurs tenen un risc elevat de desenvolupar trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT). L’experiència traumàtica del part prematur i l’estada a la Unitat de Cures Intensives Neonatals (UCIN) poden desencadenar símptomes com flashbacks, malsons o evitació de situacions relacionades amb l’experiència.
En aquest post parlarem sobre els efectes emocionals de la prematuritat en les famílies, els dols associats que es transiten, estratègies per a poder reduir l’estrès i com us pot ajudar el pell amb pell. A més, parlarem de com l’EMDR us pot ajudar a superar la vivència. Perquè tenir cura de la salut mental dels pares és fonamental per al benestar de tota la família. Si estàs passant per aquesta situació, recorda que no estàs sola, no estàs sol. Hi ha ajuda i suport disponibles per acompanyar-te en aquest camí. Al final del post trobaràs referències bibliogràfiques i recursos que et poden ser d’utilitat.
1.Efectes psicològics de la prematuritat en les mares i pares
La prematuritat pot tenir importants efectes psicològics en les mares i pares, impactant la seva salut mental i la relació amb els seus bebès:
Estrès i ansietat
El naixement prematur és un esdeveniment inesperat i traumàtic que genera alts nivells d’estrès i ansietat en els pares. Alguns factors que contribueixen a això són:
– La incertesa sobre la supervivència i possibles seqüeles del bebè
– La separació física durant l’hospitalització
– Les demandes de cura especials del prematur
– L’ambient estressant de la Unitat de Cures Intensives Neonatal
Els estudis mostren que els pares de prematurs experimenten majors nivells d’estrès parental en comparació amb pares de bebès nascuts a terme.
Depressió
Les mares de bebès prematurs tenen un risc significativament major de desenvolupar depressió postpart:
– La taxa de depressió és fins a dues vegades major que en mares de bebès a terme.
– Entre 28-40% de les mares de prematurs presenten símptomes depressius.
– En prematurs moderats i tardans, la taxa de depressió materna és de 18-22% al mes de l’alta.
Impacte en la interacció mare-bebè
Els problemes de salut mental materna poden afectar negativament la relació amb el bebè prematur:
– Les mares amb símptomes depressius o estrès elevat tendeixen a tenir menys contacte i interaccions amb els seus bebès.
– Els prematurs donen senyals més subtils i difícils d’interpretar, la qual cosa complica la capacitat dels pares per a respondre adequadament.
Diferències entre mares i pares
Encara que tots dos progenitors es veuen afectats, alguns estudis suggereixen que les mares experimenten un major impacte psicològic:
– Les mares presenten nivells més alts d’ansietat que els pares, especialment en les primeres setmanes.
– Fins a un 50% de les mares tenen risc de depressió postpart.
En conclusió, la prematuritat representa un important factor de risc per a la salut mental dels pares, especialment de les mares. El suport psicològic a aquestes famílies és fonamental per a promoure interaccions positives i un desenvolupament saludable del bebè prematur.
2. Es viuen dols en la prematuritat?
En la prematuritat a més es poden viure diferents tipus de dols, tant per als pares com per al bebè:
Dol per la pèrdua de l’embaràs ideal
Els pares experimenten un dol per la pèrdua de l’embaràs i part que havien imaginat: s’interromp abruptament el procés d’adaptació que ocorre durant els 9 mesos de gestació, els pares no completen el procés de preparació psicològica per a l’arribada del bebè, i per tant es dona una ruptura de les expectatives sobre com seria el naixement, que sovint hem imaginat i preparat curosament (com ha de ser).
Dol per la separació primerenca
L’hospitalització del bebè prematur en la UCIN genera un dol per la separació física ja que els pares no poden portar al seu bebè a casa immediatament. Això interromp el contacte pell amb pell i l’establiment del vincle primerenc i es dona una pèrdua del rol parental esperat en els primers dies, ja que aquestes cures es deleguen en el personal d’infermeria per la por que suposa tenir cura d’un bebè prematur tan vulnerable.
Dol pel bebè imaginat
Els pares han de fer un dol pel bebè que havien imaginat perquè el bebè prematur és físicament diferent del bebè a terme que esperaven. Per altra banda, poden sorgir preocupacions sobre el desenvolupament i la salut futura del bebè.
En un embaràs a terme, la mare té temps durant les últimes setmanes de desmantellar la idea del bebè imaginat per tal que no interfereixi amb el bebè real. Però quan el naixement passa abans de temps, la mare no ha tingut temps de realitzar aquesta tasca psicològica i la imatge del bebè imaginat es troba amb el bebè real. Això pot provocar una reacció de xoc que interfereixi amb el vincle i l’aparició de les conductes maternals i de cura.
Dol anticipat
En casos de prematuritat extrema o complicacions greus, els pares poden experimentar un dol anticipat davant la possibilitat de perdre al bebè. Aquest temps els permet preparar-se per al pitjor, però alhora és molt desolador.
Dol perinatal
En els casos més greus que resulten en la mort del bebè, els pares travessen un dol perinatal que té característiques particulars. En primer lloc, es produeix un xoc entre la vida i la mort en un mateix moment: es troba mort quan el que s’esperava era vida.
A això s’hi suma el component hormonal molt elevat en la mare que complica tot aquest procés, ja de per sí complicat i dolorós.
Per últim, hem de tenir en compte com la nostra societat acompanya la família en aquests casos. Sovint la mort perinatal és un dol deslegitimat o no reconegut per l’entorn.
És important reconèixer i validar aquests processos de dol en la prematuritat, brindant suport psicològic als pares per a afavorir l’elaboració d’aquestes pèrdues i l’establiment d’un vincle saludable amb el bebè.
3.Quines estratègies poden reduir l’estrès parental en famílies amb bebès prematurs
Existeixen diverses estratègies efectives per a reduir l’estrès parental en famílies amb bebès prematurs que s’enfoquen en:
– Proporcionar suport emocional
– Enfortir el rol dels pares com a cuidadors
– Millorar la interacció entre pares i bebès
– Crear un ambient més amigable en la UCIN
Suport psicològic individualitzat
Proporcionar suport psicològic personalitzat als pares pot ajudar a reduir l’estrès, l’ansietat i la depressió. Aquest suport pot incloure:
– Explicació detallada sobre la situació de salut del bebè
– Identificació de factors estressants específics
– Estratègies per a manejar emocions negatives
Tècniques de relaxació i maneig de l’estrès
– Sessions de relaxació simple o amb imatges guiades
– Escriptura narrativa sobre les experiències diàries en la UCIN
– Sessions informatives sobre prematuritat, lactància i cures del nounat
Participació activa dels pares
Involucrar als pares en la cura diària dels seus bebès prematurs ajuda a reduir l’estrès i la sensació d’incapacitat. Algunes estratègies inclouen:
– Integrar gradualment als pares en les activitats de la UCIN
– Fomentar el contacte pell amb pell (mètode cangur)
– Ensenyar tècniques de massatge infantil
Foment del vincle familiar
Facilitar i promoure la interacció entre pares i bebès és fonamental per a reduir l’estrès parental. Algunes estratègies inclouen:
– Permetre visites freqüents i prolongades
– Fomentar la lactància materna i ensenyar com mantenir-la en aquestes circumstàncies, quan es desitja.
– Ensenyar als pares a interpretar els senyals del seu bebè
Control de l’ambient en la UCIN
Implementar mesures per a reduir els estímuls estressants en la UCIN pot beneficiar tant als bebès com als pares:
– Control del soroll (mantenir nivells per sota de 40 dB)
– Maneig adequat de la il·luminació
– Promoció de la manipulació mínima del bebè
– Ús de tècniques de posicionament i contenció
Implementar aquestes estratègies de manera integral pot ajudar significativament a reduir l’estrès parental en famílies amb bebès prematurs, millorant la salut mental dels pares i promovent un millor desenvolupament del bebè.
4. Com impacta el contacte pell a pell entre pares i fills en la reducció de l’estrès?
El contacte pell a pell entre pares i fills té un impacte significatiu en la reducció de l’estrès, beneficiant tant als bebès com als pares:
Efectes en els bebès
El contacte pell a pell ajuda els bebès a regular el seu estat fisiològic i emocional:
– Estabilitza la respiració i els batecs del cor del bebè.
– Regula els nivells de sucre en sang.
– Redueix el plor, amb només tres hores de contacte al dia.
– Ajuda al bebè a sentir-se segur, reconeixent sons familiars com els batecs del cor i la veu dels pares.
Beneficis per als pares
Els pares també experimenten una reducció de l’estrès i ansietat a través del contacte pell a pell:
– Allibera hormones com la oxitocina, prolactina i endorfinas en els pares, promovent sentiments d’amor i benestar.
– Disminueix les hormones de l’estrès en els pares.
– Redueix el risc de depressió postpart en les mares.
– Augmenta la confiança dels pares en el seu rol parental.
Mecanismes biològics
Durant el contacte pell a pell es produeixen diversos processos biològics que contribueixen a la reducció de l’estrès:
– Alliberament d’oxitocina, coneguda com l'”hormona de l’amor”, que promou la sensació de seguretat i felicitat.
– Regulació de la temperatura corporal del bebè a través de la calor corporal dels pares.
– Enfortiment del sistema immunològic del bebè, especialment durant la lactància.
Efectes a llarg termini
El contacte pell a pell freqüent en els primers mesos de vida té beneficis duradors:
– Els nens tendeixen a sofrir menys d’estrès i ansietat en etapes posteriors de la vida.
– Promou un desenvolupament emocional saludable i una vinculació segura entre pares i fills.
– Contribueix al fet que els nens siguin més segurs de si mateixos i socialment competents en el futur.
En resum, el contacte pell a pell és una pràctica natural i efectiva per a reduir l’estrès tant en bebès com en pares, amb beneficis que s’estenen més enllà de la infància primerenca. Aquesta connexió física promou la regulació emocional, enforteix el vincle familiar i contribueix al benestar general de tots els involucrats.
5. Com us pot ajudar l’EMDR?
L’EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing) pot ser una eina terapèutica molt útil per ajudar els pares i mares de nadons prematurs a processar l’experiència traumàtica i reduir l’estrès emocional associat.
- L’EMDR pot ajudar els pares a processar els records traumàtics associats amb el part prematur i l’estada a la UCIN ajudant a integrar l’experiència de manera més adaptativa i reduint els símptomes de trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) que poden desenvolupar alguns pares
- La teràpia EMDR és eficaç per disminuir els nivells d’ansietat i estrès
- L’EMDR pot ser útil per processar els diferents tipus de dol associats a la prematuritat: ajuda a elaborar el dol per la pèrdua de l’embaràs i part ideal, facilita l’acceptació de la realitat actual i l’adaptació a la nova situació.
- La teràpia EMDR pot contribuir a millorar la relació entre els pares i el nadó prematur perquè pot facilitar la connexió emocional amb el nadó, reduint sentiments de culpa o inadequació i pot millorar la capacitat dels pares per respondre a les necessitats del nadó.
- L’aplicació precoç d’EMDR pot prevenir el desenvolupament de trastorns psicològics crònics, com ara redueix el risc de depressió postpart persistent i pot prevenir l’aparició de TEPT crònic en els pares
En resum, l’EMDR ofereix una via eficaç per ajudar els pares de nadons prematurs a processar l’experiència traumàtica, reduir l’estrès emocional i enfortir el vincle amb el seu nadó. Aquesta teràpia pot ser una eina valuosa dins d’un enfocament integral de suport a aquestes famílies durant i després de l’estada a la UCIN.
6. Un camí d’esperança i resiliència
La prematuritat és, sens dubte, un repte emocional intens per a les famílies. Com hem vist, els pares i mares de nadons prematurs poden experimentar una àmplia gamma d’emocions i fins i tot processos de dol. L’estrès, l’ansietat i el risc de desenvolupar trastorn d’estrès posttraumàtic són realitats que moltes famílies afronten en aquest viatge inesperat.
Però és important recordar que no esteu sols en aquest camí. Hi ha recursos i suports disponibles per ajudar-vos a processar aquesta experiència i enfortir el vincle amb el vostre nadó. Des de tècniques com el contacte piel amb piel, fins a teràpies especialitzades com l’EMDR.
Cada família viu la prematuritat de manera única, i és fonamental respectar i validar les vostres emocions, siguin quines siguin. No hi ha una manera “correcta” de sentir-se. El que sí que és important és buscar ajuda quan la necessiteu i permetre-us viure el procés al vostre ritme.
Recordeu que la resiliència no significa no sentir por o tristesa, sinó tenir la capacitat d’adaptar-se i créixer davant l’adversitat. Amb el temps, moltes famílies descobreixen una força interior que no sabien que tenien.
No dubteu a buscar suport professional si el necessiteu. La vostra salut mental és fonamental, no només per a vosaltres, sinó també per al benestar del vostre nadó. Recordeu: sou els pares perfectes per al vostre nadó prematur, tal com sou, amb totes les vostres emocions i inseguretats.
Si esteu passant per aquesta situació, sapigueu que sou més forts del que penseu. Cada dia que passa, cada obstacle que supereu, us fa més resilients. I el vostre nadó, tot i ser petit, també ho és. Junts, esteu escrivint una història d’amor, coratge i superació.
BIBLIOGRAFIA
https://analesdepediatria.org/es-estudio-piloto-sobre-el-estres-articulo-S1695403315000983
https://clinicapalacios.com/bebe-prematuro-aspectos-emocionales-y-condiciones-de-crianza/
https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/9180625.pdf
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5248196
https://fundacionmlc.org/caracteristicas-y-dificultades-del-duelo-perinatal/
https://happymami.com/bebe-prematuro/
https://neuro-class.com/contacto-piel-a-piel-y-ansiedad-en-madres-de-bebes-prematuros/
https://repositorio.unican.es/xmlui/bitstream/handle/10902/5119/MateoSotaS.pdf
https://scielo.isciii.es/pdf/neuropsiq/v31n1/05.pdf
https://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S1132-12962012000300007&script=sci_arttext
https://www.elsevier.es/index.php?p=revista&pRevista=pdf-simple&pii=S1130239918300294&r=142
https://www.postpartum.net/es/emdr-in-the-perinatal-period
https://www.redalyc.org/pdf/3498/349832325004.pdf
https://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S2452-60532022000600889&script=sci_arttext
https://www.scielo.org.ar/scielo.php?pid=S0325-00752005000100008&script=sci_arttext
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S1245178912627516
LLIBRES:
- Stern, D. (1999) El nacimiento de una madre. Editorial Paidós
- Madden, S. (2005) El gran libro del prematuro. Editorial Medici.
- Fernández Lorenzo, P., Olza, I., Carmona, S. (2020) Psicología del embarazo. Editorial Síntesis.
- Sierra-García, P., Carrasco Ortiz, M.A. (2019) Psicología perinatal: vínculo materno-fetal y apego. Editorial Síntesis
- Gómez-Ulla, Pilar (2021)Duelo perinatal. Editorial Síntesis
RECURSOS: