Violència obstètrica, violència de gènere

by on with No hi ha comentaris

El 25 de novembre, com cada any, es conmemora el Dia contra la violència de gènere arreu del món. Aquest dia se celebra des del 1999, quan la ONU va reconéixer aquesta data com a Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona, en record de les germanes Mirabal, Minerva, Patria i María Teresa, que van ser assassinades el 25 de novembre per ser opositores al dictador de la República Dominicana, Rafael Leónidas Trujillo.

Imatge de Chick McClure

Però la conmemoració no s’acaba el dia 25 de novembre. Durant 16 dies es duen a terme activitats reivindicatives contra la violència de gènere. Aquesta campanya internacional promoguda per la ONU, Els 16 Dies d’activisme contra la violència de gènere, finalitza el 10 de desembre, coincidint amb el Dia dels Drets Humans.

La violència contra les dones es presenta en molts àmbits: física, sexual, psicològica i econòmica. Aquestes violències s’interrelacionen i ens afecten en diferents nivells. Afecta totes les generacions, totes les cultures, religions i països, i no es limita a grups particulars de dones en la societat. La ONU calcula que un 70 per cent de les dones experimenta violència d’algun tipus en el transcurs de la seva vida.

Tal com indica Hortensia Vallverdú, metgessa pediatra, en aquest article, «Un momento especialmente vulnerable a la violencia es el embarazo, parto y puerperio. La violencia ejercida contra las mujeres en esos momentos se ha denominado Violencia Obstétrica (VO)». La OMS l’ha definit així en una declaració publicada el 2014:

“En todo el mundo, muchas mujeres sufren un trato irrespetuoso y ofensivo durante el parto en centros de salud, que no solo viola los derechos de las mujeres a una atención respetuosa, sino que también amenaza sus derechos a la vida, la salud, la integridad física y la no discriminación. Esta declaración reclama un accionar más enérgico, diálogo, investigación y apoyo en relación con este importante problema de salud pública y de derechos humanos”.

https://www.who.int/reproductivehealth/topics/maternal_perinatal/statement-childbirth/es/

Recentment, el 11 de juliol de 2019, l’Assemblea General de Nacions Unides també s’ha pronunciat respecte aquest tema amb un informe de la Relatora Especial sobre violència contra la dona, titulat “Enfoque basado en los derechos humanos del maltrato y la violencia contra la mujer en los servicios de salud reproductiva, con especial hincapié en la atención del parto y la violencia obstétrica“.

Fa uns mesos vam ser testimonis d’una aberració del nostre sistema sanitari i judicial envers una dona que decidia, de forma conscient, pendre’s un temps per pensar-se si parir a casa com tenia previst o induïr el part com li recomanaven a l’hospital, passada la setmana 42 de gestació. El fet de decidir pensar-s’ho va provocar que els metges demanessin una ordre judicial per a realitzar-li una inducció forçosa que, conseqüentment, va acabar en una cesària.

Si heu llegit l’entrada en aquest blog dedicada a la por al part, l’entrada sobre el llibre «Parir» de Ibone Olza i aquesta on parlo sobre la importància del Pla de Part, entendràs que parir en aquestes circumstàncies és qualsevol cosa menys un esdeveniment feliç…

El que va passar té un nom i es diu violència obstètrica.

L’objectiu d’aquest post no és altre que PREVENIR la violència obstètrica, informant sobre la seva existència, les seves formes, les seves conseqüències, les pràctiques i conviccions que la sostenen i posant el punt de mira en què fer per a evitar-la. No pretenc ni espantar, ni impressionar, sinó contribuir amb informació per a què entre totes i tots poguem canviar les coses.

Violència Obstètrica

La violència obstètrica és un concepte complex, controvertit i multifactorial que compta amb legislació a Veneçuela, Argentina i Mèxic. A la legislació veneçolana es defineix com:

“La apropiación del cuerpo y procesos reproductivos de las mujeres por prestadores de salud, que se expresa en un trato jerárquico deshumanizador, en un abuso de medicalización y patologización de los procesos naturales, trayendo consigo pérdida de autonomía y capacidad de decidir libremente sobre sus cuerpos y sexualidad impactando negativamente en la calidad de vida de las mujeres“.

Com indica la web de l’Observatorio contra la Violencia Obstétrica (OVO) de l’associació El Parto Es Nuestro, «Aunque España aún no las ha tipificado específicamente, las prácticas constitutivas de violencia obstétrica se encuentran prohibidas en nuestro país, ya que suponen la vulneración de derechos básicos reconocidos en Convenios internacionales, así como en nuestra Constitución: a la integridad física y moral (artículo 15), a la libertad personal (artículo 17) y a la intimidad (artículo 18).» A més, aquestes pràctiques vulneren també la Llei 41/2002, de 14 de novembre, reguladora de l’autonomia del pacient.

Imatge de Sharon McCutcheon

A diari es produeixen abusos d’aquests tipus sobre les mares de part en els hospitals del nostre entorn, com obligar la dona a parir en posició supina i amb les cames aixecades, alterar el procés natural del part de baix risc mitjançant l’ús de tècniques d’acceleració, sense estar mèdicament justificat i sense informar de tots els pros i contres… Formen part de la violència obstètrica intervencions innecessàries, que tenim malauradament normalitzades, fins a la falta de respecte, tracte despectiu, comentaris fora de lloc…

Exemples habituals són la maniobra de Hamilton (separació de les membranes a mà per provocar el part), la maniobra de Kristeller (pressió al fons de l’úter per forçar la sortida del nadó), les episiotomies sense causa justificada o mal justificada, cesàries no justificades (que sorprenentment dins d’una mateixa comunitat poden oscil·lar entre el 26% al 68%, quan la OMS recomana que no superi el 10%) o provocades per una «cascada d’intervencions» prèvia, induccions programades sense justificació mèdica real, o intervencions didàctiques, per les quals hem de donar consentiment i rarament el demanen.

Una forma de violència obstètrica també és la desinformació o informació parcial, per la qual rebem la informació afavoridora però no la informació relativa a efectes secundaris, o bé es banalitzen, distorsionen o menyspreuen.

Aquest tipus de violència sovint ve de mans de dones, ja siguin llevadores o obstetres. I és que es tracta d’un abús del poder mèdic, més que no pas d’homes sobre dones estrictament. És fruit d’un sistema patriarcal que exerceix el seu poder sobre el cos de les dones.

Si mirem atentament la definició de violència obstètrica de la llei veneçolana, la violència obstètrica fa referència a un maltractament institucional sobre la salut reproductora de les dones. Això inclou tota la nostra vida sexual: menarquia, cicle menstrual, control de la concepció, embaràs, part, lactància, climateri…

Has viscut alguna d’aquestes situacions?

  • Decideixen per tu quin és el millor mètode anticonceptiu o no t’expliquen apropiadament la lletra petita dels anticonceptius, fent un biaix en l’informació que et faciliten.
  • Banalitzen i medicalitzen processos com el dolor menstrual o el climateri sense informar-te ni vigilar els efectes secundaris que poden tenir sobre la teva salut i sense oferir-te tractaments alternatius ni estudiar l’orígen del malestar. Un exemple clar són els anys que es triga a diagnosticar l’endometriosi.
  • Atribueixen a les hormones molèsties o símdromes sense proves que ho corroborin.
  • Minimitzen els efectes secundaris dels anticonceptius i et recepten més medicació per amagar els símptomes presents.
  • Et diuen que el pla de part no és necessari, et diuen que no saben què és, et diuen directament que no se’l llegiran.
  • Et diuen quan estas «neta» si has perdut un fill, com si haguessis estat bruta algun cop, i banalitzen el teu dolor.
  • T’infantilitzen i abusen de la seva superioritat en informació.
  • S’obliden que ets allà exposada i deixen entrar tothom a veure l’espectacle (digue-li part, digue-li ecografia vaginal)
  • Et fan empassar protocols i quan se t’acut preguntar et miren de forma despectiva i has de donar tú les explicacions.
  • En el part et diuen que el teu fill pot estar patint sense proves que ho demostrin perquè trigues «molt» a dilatar, segons uns estàndards obsolets, i et conviden amablement a fer una cesària.
  • En el part et diuen de forma directa o indirecta que no cridis, que no et queixis, que no col·labores…
  • Se’n riuen, de forma condescendent o directament a la teva cara, si dius que no vols epidural o qualsevol altra «ocurrència». I si se t’acut dir que vols parir a casa, t’amenacen amb els pitjors pronòstics sense fonamentar cap dels seus arguments.
  • Et tracten amb condescendència, de manera paternalista, amb excés d’educació però que no es tradueix en respecte cap a la teva persona ni les teves necessitats.
  • Et fiquen pressa per a què dilatis i pareixis, si no t’amenacen amb cesària o fórceps.
  • Tracten l’acompanyant com un moble que més aviat destorba.
  • Et fan episiotomia sense que estigui justificada i despŕes et fan el “puntet per al marit“, condemnant les teves futures relacions sexuals.
  • Et limiten les hores en què pots anar a veure el teu nadó a la UCIN, has de demanar permís per alletar-lo tu mateixa, t’envien a casa amb una cesària cosida de fa 48 hores i et passes el dia esperant que siguin les hores estipulades per veure el teu petit que està separat de tu.
  • No t’ajuden amb l’establiment de la lactància i a la primera et diuen que donis biberó.
  • Decideixen per tu que ja és hora que deixis de tenir criatures.
  • Jutgen si és moment o no de tenir una criatura.
  • Decideixen com pariràs la propera vegada que se t’acudeixi quedar-te embarassada.
  • Atribueixen a la lactància problemàtiques que no hi tenen res a veure i et proposen o t’ordenen complementar-la amb llet artificial o deixar-la directament.
  • Jutgen la teva manera de criar sense arguments basats en la ciència perquè dorms amb el nadó, o l’agafes, o li dones pit a demanda… O bé et forcen a amamantar esgrimint arguments apocalíptics.
  • No s’actualitzen, simplement “aquí s’ha fet sempre així”.
  • Et convido a afegir als comentaris altres situacions que hagis viscut…
Imatge de Noah Buscher

Sóc conscient que aquest tema pot despertar animadversió a qui ho llegeixi. Pot ser difícil de creure que qui t’ha de protegir i vetllar per la teva salut pot estar vulnerant-la en realitat amb la seva pràctica. No pretenc acusar tot el sistema sanitari d’atenció a les dones de maltracte; tracto d’exposar un tipus de violència que, pesi qui li pesi, existeix i produeix malalties i trastorns físics i psicològics, és el que s’anomena iatrogènia (producció d’efectes nocius a causa de l’actuació mèdica) que van des de les dificultats per a iniciar i mantenir el vincle i la lactància fins a trastorns d’estrés postraumàtic o depressió, dificultats per a controlar l’esfínter anal o dolor en les relacions sexuals, entre altres.

Negar la violència obstètrica és cada cop més difícil, sobretot si les dones la fem visible i si li posem nom a allò que vivim i podria haver estat d’una altra manera. Un record més amable…

Neixen nenes i nens cada dia. És un acte quotidià. Però per a cada dona i cada bebè l’embaràs, el naixement i el postpart són moments trascendents que es recordaran i acompanyaran tota la vida i haurien d’acompanyar-se amb el respecte que mereixen.

En un proper post parlarem sobre com les usuàries som sovint còmplices d’aquesta violència de forma inconscient, com els professionals sanitaris podrien millorar l’atenció a les dones en l’etapa perinatal i què podem fer les usuàries per a evitar-la.

Per acabar, et convido a veure el fantàstic curt titulat «Por tu bien» que va realitzar Icíar Bollaín per a la campanya de El Parto es Nuestro respecte la violència obstètrica i com de normalitzada la tenim en el nostre entorn.

Referències:

Comparteix a les Xarxes Socials: